Descripción
El cor d’en Roy semblava que omplis la clariana amb els seus batecs, com l’eco d’un radar que rebotes en un objecte distant per tornar despres als origens. Es va aturar al llindar del seu compartiment, escoltant la furia que li martellejava les artèries. -Ves-te’n, si vols! No deies que te n’anaves? L’agut sarcasme de la veu que va sentir darrere seu, la veu de la Gwenny, el va impulsar cap a la clariana. Va sortir donant un cop de porta sense mirar enrere, fent un grunyit sord que li naixia del fons de la gola. Es va fregar les mans fins que li van fer mal, per tal de recuperar el domini sobre si mateix. Aixi era la vida en comu amb la Gwenny: baralles que començaven amb nimietats, atacs de còlera demencials…
Valoraciones
No hay valoraciones aún.