Descripción
Tríptics dels déus absents ret homenatge als llibres i, sobretot, a l?escriptura. Des de fa 5.500 anys l?ésser humà ha aconseguit codificar el pensament per fer-lo perdurable: «Oh llibres primers de la vida quotidiana, / oh sequaços del temps que tot ho conserva». Al poemari es glosen textos que pertanyen a la història de l?home en les diferents civilitzacions: Mesopotàmia, Egipte, l?Índia, la Xina. Amb un estil entre simbòlic i messiànic, la simbologia flueix i la solitud de l?Homo poeticus cada cop és més patent a mesura que el seu caminar s?allunya de la relació amb els déus, en benefici del llenguatge i el poema: «mentre els déus callaven la seva absència / darrere el llenguatge va viure el poema». El símbol del poeta com a pastor nòmada de la paraula es desprèn un cop s?ha culminat una lectura que condueix a la destrucció, fins i tot, de la mitologia que configura la unió dels homes i els déus. I és així, com en aquests versos, en silenci, amb ulls clucs i a les palpentes, els amants s?ajacen sobre un llit de còdols i accepten el futur amb una mirada més ferma i més càlida.
Valoraciones
No hay valoraciones aún.