Descripción
No te n’adones que no tinc temps? Els poemes, ja no els puc desar al calaix de baix perquè madurin com les fruites del canyís, els he de tenir damunt la taula, a mà, i desendreçats, sense fer nosa, vius i nus al bat del sol, que s’assemblin una mica a mi, com en el moment de néixer… Ja s’encarregarà la vida de fer-los espessos i embafats, esverats vestits i maquillats per una societat que s’empesca cada dia un acudit com a excusa precoç per no acceptar dempeus la realitat geperuda de l’ara.
Valoraciones
No hay valoraciones aún.